La vida de Bizet

El seu nom complet és ALEXANDRE CESAR LEOPOLD BIZET. També se'l anomena Georges, que és com l'anomena la seva familia i és el nom amb que el van batejar quan tenia un any a l' església de Notre-Dame a París.

Va néixer a París l'any 1838, va morí a Bougival l'any 1875.

Procedent d'una familia de músics com Adolhe Armand Bizet, el seu pare, qui va reconèixer el seu talent per la música ja des de molt petit.

Quan només tenia quatre anys, ja sabia llegir partituras i amb deu anys (el 1848), tot i que encara no tenia l'edat mínima, va ser admès com alumne al Conservatori de París. Marmontel, va ser el seu primer professor de piano, Benoist el seu primer professor d'orga, els seus professors de solfeig van ser Zimmermann i Gounod i el professor de composició va ser Halévy.

L'any 1857 va aconseguir el Premi de Roma, això li va permetre estudiar tres anys a Italia. A princips del 1858, aborda el tren a Livorn i després de pasar per Pisa, Pistoia i Florència, arriba a Roma altre cop. Cada any envia a París una obra. Al 1860 va anar a Villa Medici i el setembre d'aquest mateix any va tornar a París a causa de la mort de la seva mare.

Allà va tenir diversos problemes econòmics que durant alguns moments van dificultar-li la composició de noves obres.

Bizet va ser durant un temps membre del jurat del Premi de Roma. I quan va estallar la guerra contra Prusia, es va allistar a la Guardia Nacional. També va entrar a la Société Nationale de Musique, fundada per Camilo Saint-Saëns el1871 .

El tres de juny del 1875, el dia que es completavan les trenta-tres representaciones de Carmen a París, morí a Bougival Bizet amb trenta-set anys. Va morí a causa d'una angina pultàcea, una malaltia que l'havia afectat frecuenment.

Les seves obres

Òpera i música d'espectacles:
Le Docteur miracle, opéra-bouffe (1856), Don Procopio, opéra-bouffe (1858-9), La Prêtresse opereta (1861), Les pêcheurs de perles òpera (1863), L'andalousie òpera (1864), Ivan IV (1865), La Jolie fille de Perth (1866), Noé òpera de Jacques Formental Halévy conclosa per Georges Bizet (1869), Djamileh òpera en un acte (1871), L'Arlésienne música incidental (1872), Carmen òpera estrenada l'any 1875, aleshores no va agredar ni al públic ni a la crítica, en canvi, actualment és una del les òperes més representades arreu del món.

Orquestra:
Simfonia en do major (1855), Obertura (1855) , Scherzo i Marxa fúnebre (1861), Sis cants del Rin (1865), Marxa fúnebre (1869), Souvenirs de Rome (1871), Jeux d'enfants (1871), Arlésienne suite No.1 (1872), Patrie, obertura simfònica (1873).

Música per a piano:
Gran Vals de Concert en Mi bemoll (1854), Nocturn en Fa major (1854), 3 Esbossos Musicals (1858), Cants del Rin (1865), Variacions Cromàtiques de Concert (1868), Nocturn en Re major (1868), Jeux d'enfants 12 peces, per a duo de pianos o piano a quatre mans (1871).

Coral:
Vals en Sol major (1855), La Chanson du Rouet (1857), Clovis et Clotilde (1857), Te Deum(1858), Vasco de Gama(1859-60), La Mort s'avance(1869).

Cançons:
Vieille Chanson (1865), Après l'hiver (1866), Feuilles d'Album (1866), Chants des Pyrénees, (1867), Berceuse (1868), La Coccinelle (1868), Sérénade: O, quand je dors (1870), Absence (1872), Chant d'Amour (1872).

L'òpera Carmen

La peça que jo he triat, forma part de l'òpera Carme, es una òpera còmica que consta de quatre actes. Va ser composta el 1875, basada en la novela Carmen de Prosper Mérimée. Es va estrenar el 3 de maig del 1875 a l'Ópera-Comique de París.

Es una història que ocorra a Sevilla a principis del segle XIX.

Els seus protagonistes són Carmen, una jove guitana que treballa en una fàbrica de tabac i que esta enamorada de Don José, a qui embruixa per tal de portar-lo pel camí de la desaventura.

Don José i Carmen s'enamoren. Però al cap d'un temps Carmen comença a cansarse'n, ja que ell és molt gelós. Quan Carmen esta ja amb un altre home, Escamillo, Don José li demana que se'n vagi amb ell i que oblidi el seu nou amant. Quan Carmen es riu d'ell, Don José ple d'ira l'apunyala i la mata.

Non! Tu ne m'aimes pas!

Aquest és el fragment de l'òpera Carmen en la qual Anna Caterina Antonacci, la contralt, canta la peça que jo he triat: Non! Tu ne m'aimes pas!

Bibliografia

• http://es.wikipedia.org/wiki/Bizet
• http://www.opera2001.net/operas/carmen_bio.htm
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_Bizet

Escolta un fragment de Non! Tu ne m'aimes pas! La peça que jo he triat de l'òpera Carmen de Bizet. Aquest fragment dura trenta segons i als trenta segons següents hi apareix una versió retocada del mateix fragment amb la qual amb el programa Audacity hem aplicat els següents efectes:

32''-33'': Cambiar tono (agud), 33''-40'': Cambiar tono (greu), 40''-45'': Cambiar tono (agud), 45''-50'': Cambiar tono (greu), 50''-55'': Cambiar tono (agud), 55''-1': Cambiar tono (greu), 1'-1'2'': cambiar tono (agud).

32''-35'': filtro FF, 32''-40'': amplificar, 35''-40'': fase, 40''-45'': ecualizador, 45''-50'': tremolo, 50''-55'': invertir, 55''-1': wahwah, 1'-1'2'': compresor.

Aquesta és una altra peça triada pel Roger,que també és de l'òpera Carmen. Aquí igual q abans també sentirem 30 segons de la peça escullida i després els mateixos trenta segons versionats.